capvespre

Al vespre, tot sol a casa, tancat entre aquestes quatres parets que es fonen, desfetes com neu en el sol del matí, convertides així en passadisos de records llunyans i silenciosos, de colors tènues, on les parets són plenes de rostres que m'observen en les ombres, convertits per uns instants en petites realitats del meu cor separades, fràgils com una nina de porcellana. La meva mirada, perduda en les onades entrellucades a través d'una finestra opaca, on una coloma blanca resposa del seu vol feixuc que a mi em recorda tendres esperances ja perdudes pels obscurs records dels passadisos que m'envolten.